El regne privatiu

Jaume II va rebre el Regne de Mallorca, amb Menorca, Eivissa i els territoris continentals del Senyoriu de Montpeller, els comtats del Rosselló, Conflent, la Cerdanya i el Vescomtat del Carladès.

Placa dediicada a Ramon Llull

Jaume I, va repartir el seus regnes entre el dos fills, Pere i Jaume. A Jaume II li correspongué el Regne de Mallorca, amb Menorca (que encara era poblada pels musulmans però baix juridicció del Regne de Mallorca), Eivissa i els territoris continentals del Senyoriu de Montpeller, els comtats del Rosselló, Conflent, la Cerdanya i el Vescomtat del Carladès (tots ells dins l’actual França).Un regne dispers i petit, mal de defensar, i que era un obstacle per les dues potències europees de l’època, França volia les terres del continent, mentre que per part de la Corona Catalana el Regne de Mallorca era un entrebanc per la seva expansió pel mediterrani.

Pere el Gran, va desitjar invadir el regne del seu germà des del mateix moment que accedí al Tron, però la mort sobtada l’hi va impedir. Poc abans havia encarregat la reunificació de les terres de la Corona al seu fill Alfons el Liberal; el qual no trobà gaire resistència per ocupar l’illa de Mallorca, llevat, de la defensa heroica del castell d’Alaró feta per en Cabrit i en Bassa, que foren torturats al foc segons la tradició.

Però la política mediterrània de l’època jugà a favor de Jaume II, que s’havia refugiat als seus territoris continentals i el 1295, després de la mort d’Alfons III, tornà recuperar les illes i la integritat del seu petit regne. Aquesta segona etapa del regnat de Jaume II representa un període de prosperitat econòmica i cultural per a Mallorca, amb l’inici de les construccions de la Seu, el castell de Bellver, els palaus de l’Almudaina, de Valldemossa, Sineu i Manacor, fortificà Alcúdia i Capdepera, etc. El 1300 va ordenar i regular nous pobles i organitzà la creixent població de l’illa.

Mort el 1311 el succeix Sanç (1311-1324) el qual continua la tasca organitzadora del Regne de Mallorca, creant el Gran i General Consell, òrgan representatiu de l’illa i primer precedent de l’actual Consell de Mallorca, i el Sindicat Forà que tractava els problemes de la Part Forana (tots els municipis de l’illa tret de la capital). Econòmicament impulsà el desenvolupament de l’agricultura i del comerç.

Mort sense descendència deixà el regne al seu nebot Jaume III que era menor i per tant, en un principi, quedà sota la tutoria del seu oncle. Jaume III segueix desenvolupant el comerç creant el Consolat de Mar, tribunal que regulava les relacions mercantils, disposant d’una esquadra, construint torres de guaita per defensar l’illa dels atacs sarraïns. Però el regnat va ésser una lluita constant amb França i Catalunya, que desitjaven les seves terres. El 1343 Pere IV el Cerimoniós envaeix Mallorca, que ret amb certa facilitat. Jaume III fa un intent desesperat per recuperar l’illa i prepara un exèrcit que desembarcà a Pollença l’11 d’octubre de 1349. Però els mallorquins li donaren l’esquena i les tropes de Pere IV derroten definitivament el darrer rei de Mallorca a la batalla de Llucmajor el 25 d’octubre, on Jaume III mor al camp de batalla i el seu fill és empresonat.

Econòmicament el dos eixos principals eren l’agricultura i el comerç. Agrícolament Mallorca sofreix una transformació abandonant els cultius de regadiu per l’expansió de la trilogia mediterrània, oli, vi i cereals. Molt important va ésser la ramaderia ovina, sobretot per a la producció de llana, que ocupava bona part del territori que havia quedat despoblat per l’expulsió dels musulmans. Les manufactures es varen concentrar a Ciutat de Mallorca organitzada en gremis i amb el sector tèxtil com el més important. El comerç també tenia el seu centre a la ciutat d’on s’extreien els productes de la Part Forana i dels artesans de Ciutat, a més d’esser un centre redistribuïdor i un port importantíssim per les rutes comercials de la Mediterrània.

Culturalment els anys del Regne Privatiu varen esser d’esplendor i consolidació de la nova cultura que dugué Jaume I. La llengua catalana tingué el seu màxim exponent amb Ramon Llull, filòsof i escriptor de renom universal. Pel que fa a l’art, Mallorca es convertí en un dels nuclis més important del gòtic amb la impressionant exemple de la Seu, obra clau del gòtic mediterrani.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s