La reincorporació de la Corona d’Aragó

Segles XIV i XV. Lluites entre classes: pagesos, cavallers, mercaders i ciutadans

Durant els segles XIV i XV es va crear, paulatinament, i es consolidà una identitat pròpia de la societat mallorquina, amb gran importància de la Part Forana, la qual rebria sota la seva esquena tot el pes de la crisi econòmica que assotà Europa a partir de la Pesta Negra. Després de l’esplendor del Regne Privatiu, Mallorca entra de ple en la crisi de finals de l’edat mitjana, que provocarà conflictes socials i un canvi en l’estructura socioeconòmica de l’illa. Crisi agreujada per la desaparició de la dinastia mallorquina i la submissió de les illes a la política d’expansió de la Corona d’Aragó. Mallorca es va convertir amb una terra d’on extreure diners i homes per pagar les guerres amb Castella i amb Gènova i les campanyes d’expansió cap a Itàlia i la Mediterrània oriental. El Regne de Mallorca tenia molt poc pes dins la Corona i això queda clar en el Compromís de Casp (1412), on se soluciona el problema successor després de la mort sense fills de Martí I, últim rei de la casa de Barcelona, i s’elegeix una dinastia castellana, els Trastàmara, i on, cap representant de les illes hi fou present.

Aquest desinterès pels problemes de les illes es veu reforçat quan Ferran II el Catòlic (1479-1516), amb el seu matrimoni amb Isabel de Castella, uneix les dinasties de la Corona d’Aragó i Castella. El major pes econòmic, polític i social de Castella desplaçà el centre cap a l’Atlàntic quedant Mallorca com una petita illa sense valor polític.

El primer estrall que provocà aquesta crisi fou el 1391 amb l’assalt al call jueu de Ciutat. La crisi dels petits menestrals i dels pagesos de la Part Forana es va veure agreujada per la mala política dels governants de Ciutat i del Regne que sols afavoria les classes dominants, però aquests desviaren el malestar del poble cap a la comunitat jueva, formada per mercaders, la qual saquejaren.

Amb el temps anirà prenent forma el conflicte entre la majoria de la societat, formada per petits i mitjans pagesos i menestrals que defensaven les seves llibertats i franqueses donades pel rei En Jaume, enfront dels cavallers de Ciutat i dels grans mercaders, que servien als seus interessos posant-se a favor del poder central i volent feudalitzar la societat illenca per extreure’n tot el profit en benefici propi.

Dos fets, dues revolucions o revoltes, varen provocar que els cavallers, mercaders i ciutadans refermessin el seu poder i aconseguissin els seus objectius i controlessin la possessió de la terra, que fins llavors havia estat en mans dels pagesos.

L’Aixecament Forà va ser una lluita de classes entre el braç privilegiat, rendistes i mercaders, i la mà menor, pagesos i menestrals. Comença l’any 1450 i durant dos anys taca de sang tota l’illa. Els petits i mitjans propietaris pagesos lluitaren en defensa del que tenien, sota la direcció de Simó Tort Ballester, contra els cavallers, ciutadans i mercaders, que representaven la oligarquia illenca. Els forans mai varen anar en contra de la Corona sinó contra l’opressió que havia de suportar la Part Forana (els pobles) per la mala gestió dels dirigents de la ciutat. Els forans volien tenir major representació en el Gran i General Consell, màxim òrgan representatiu de Mallorca, també volien una nova distribució de les càrregues del Regne i l’anul·lació dels imposts indirectes i dels censals. Ciutat, fou assetjada per tres cops al llarg de la revolta. En cap d’ells varen poder entrar-hi, però sí que aconseguiren acords beneficiosos. El Rei Alfons el Magnànim hagué d’intervenir en la revolta i envià un exèrcit professional des d’Itàlia, reforçat per ciutadans, que derrotà amb facilitat els forans.

L’any 1454, sufocada la revolta arribà la repressió, i com a conseqüència d’aquesta, les viles restaren afeblides i endeutades. La situació que havia provocat la revolta s’agreujà per les nombroses pèrdues humanes i la ruïna del camp. A més, es produïa una nova concentració de la propietat en mans dels ciutadans, a causa de la impossibilitat de molts de pagesos de fer front als nombrosos deutes i multes que se’ls va imposar, i que d’aquesta manera passaren de propietaris a jornalers.

Font: Consell de Mallorca

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s