La crisi de l’edat moderna

La població mallorquina va descendir un 30%, les viles quedaren endeutades per les compensacions quasi impagables

No havia passat un segle, quan el 1521 els mateixos problemes que havien provocat la Revolta Forana de 1450, i la situació que havia originat la duríssima repressió, motivaren un altre alçament de la Part Forana i del poble de Mallorca: les Germanies. Mentre la monarquia hispànica dels Habsburg dominava Europa i colonitzava Amèrica, el Regne de Mallorca era un petit territori sense gaire importància que havia de subministrar diners i homes per mantenir l’Imperi.

El moviment agermanat va ser un acte de protesta dels pagesos i menestrals contra els explotadors ciutadans, mercaders i cavallers. Volien redistribuir la fiscalitat per fer-la més justa.

Hi va haver dues etapes en la Revolta Agermanda. La primera moderada, protagonitzada pels gremis de la Ciutat i encapçalada per Joan Crespí i la segona extremista protagonitzada pels pagesos que tenien com a cap Joanot Colom.

Els agermanats, esperonats per la negativa de l’emperador Carles a negociar, es radicalitzaren, assaltant el castell de Bellver i matant tots els que s’hi havien refugiat. L’únic lloc segur, dins tota l’illa, per als mascarats, nom que reberen els contraris de la Germania, era el castell de Santueri i la vila murallada d’Alcúdia.

Joanot Colom prengué el poder a Joan Crespí, que va esser empresonat i assassinat, la violència s’imposà i atacaren per terra i mar la vila d’Alcúdia i el castell de Santueri que mai no es rendiren. Aleshores sorgiren distints nuclis mascarats que lluitaven contra els agermanats i la revolta esdevingué una vertadera guerra civil fins que l’exèrcit de la Corona desembarcà a Alcúdia i des d’allà començà la repressió per tot Mallorca.

Ciutat de Mallorca es va convertir en el darrer reducte on es refugiaren uns 2.000 agermanats. Joanot Colom, en veure que no es podia mantenir Ciutat, va negociar una rendició amb el virrei i el 17 de març de 1522 les tropes reials entraren a Ciutat.

D’acord amb la treva signada, Joanot Colom i altres agermanats anaren a la Cort de l’emperador Carlos I a Valladolid, on li oferiren les claus d’or de Ciutat que ell refusà. No hi va haver negociació i Joanot Colom va pagar amb la seva vida el delicte de subversió.

La repressió va esser duríssima. Es volia fer un escarment perquè no es tornassin a produir uns fets com aquells. L’illa quedà desfeta. La població mallorquina va descendir un 30%, les viles quedaren endeutades per les compensacions quasi impagables i es varen imposar nous tributs als perdedors.

La resta dels segles XVI i XVII és de crisi. Els pagesos es van convertint en jornalers de les grans finques que acumulen els nobles i els grans mercaders ciutadans, els vencedors del conflicte. Durant el segle XVII set famílies mallorquines rebran títols de noblesa castellana; és el pagament fet des de la Cort Castellana per la seva fidelitat. Es produeix un enduriment de les condicions de vida dels petits propietaris i dels menestrals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s