La guerra de successió

Els decrets de Nova Planta suposarien la pèrdua de les institucions pròpies de l’illa i de la seva autonomia, la desaparició del Regne de Mallorca

El 1700, Carles II mor sense descendència i comença la Guerra de Successió entre dos candidats a la Corona Hispànica, Felip d’Anjou nét de Lluís XIV de França i l’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria. La Corona d’Aragó va donar suport a l’arxiduc Carles ja que recelaven del centralisme borbònic francès que volia imposar Felip V i que anava en contra de la tradició confederal dels regnes de la Corona d’Aragó, que mantenien des de l’edat mitjana les seves pròpies institucions d’autogovern. Mallorca també es posà a favor de l’arxiduc i contribuí amb homes i diners a la causa austracista. Però l’any 1713 les diferents potències en conflicte signaren el Tractat d’Utrecht, on es reconeixia a Felip V com a rei d’Espanya. Mallorca resistirà fins i tot després de la caiguda de Barcelona en mans de les tropes castellanes i no és fins el 1715 quan les darreres tropes lleials a l’arxiduc es rendiren a la Ciutat de Mallorca.

La derrota dugué amb ella els decrets de Nova Planta, que suposarien la pèrdua de les institucions pròpies de l’illa i de la seva autonomia i el començament del centralisme d’arrels castellanes, que imposaren la seva cultura i les institucions. És la desaparició del Regne de Mallorca. El govern es centralitzà en la figura del capità general, màxima autoritat política i militar que representava al rei a les províncies. La Reial Audiència, presidida pel capità general, era el màxim òrgan polític i nomenava els regidors del nous ajuntaments. Ciutat de Mallorca perd el seu nom i passa a denominar-se Palma i els regidors seran nomenats a proposta del rei. L’Administració es castellanitzà ràpidament pels nous funcionaris forasters i la llengua castellana esdevé obligatòria en l’ensenyament, l’Administració i documents oficials, començant d’aquesta manera la seva introducció en el país.

Durant el segle XVIII l’agricultura continuarà essent el sector principal de l’economia de Mallorca, basada en els dos cultius tradicionals: els cereals al pla i les oliveres a la serra. Però ja en aquest segle podem començar a veure canvis. Es van consolidant diferents classes socials dins la pagesia. Per una banda els pagesos benestants arrendataris, que llogaven les possessions de la noblesa terratinent, amb la qual cosa es varen fer amb el control directe de les terres que explotaven mitjançant mà d’obra assalariada, els jornalers. Per una altra banda hi havia els petits propietaris, que disposaven d’una petita o mitjana propietat que en moltes ocasions no els permetia abastir les seves famílies pel que també s’havien de llogar com a jornalers. I per últim, en el darrer escaló, hi havia els jornalers sense terres, que depenien totalment dels salaris, pel que la seva explotació era gran per part dels propietaris.

Un altre canvi és l’expansió i diversificació de nous cultius, que es destinaran a la comercialització, amb la qual cosa el petit pagès entra en contacte directe amb el mercat i disposarà de capital que podrà invertir en la terra per fer-la més productiva.

En el sector secundari també es produeixen canvis. Els mercaders de Ciutat defugen el control rígid dels gremis, ja en crisi, mitjançant el treball a temps parcial per part dels pagesos de la Part Forana. Aquesta indústria rural, que es desenvolupa a la segona meitat de segle, es basava en el tèxtil i era un complement de les tasques agrícoles.

La Il·lustració tingué el seu màxim exponent en la Sociedad Económica Mallorquina de Amigos del País que, des de les classes privilegiades, intentà generar canvis per tal de treure Mallorca del seu endarreriment i fomentar la indústria, el comerç i l’agricultura, però la seva labor va ésser més teòrica que real.

Font: Consell de Mallorca

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s