El Segle XIX

Marcaren aquest segle: la Guerra del Francès (1808-1814), la Constitució de Cadis de 1812, el moviment emigratori, la Renaixença…

El segle començà amb la Guerra del Francès (1808-1814), contra la invasió napoleònica. Les illes no en patiren directament els estralls però tingué importants conseqüències, com l’arribada d’un gran nombre de refugiats i la vigència de la Constitució de Cadis de 1812, que provocà les primeres lluites entre els liberals i els absolutistes que marcarien la centúria.
Amb el triomf dels liberals a partir de 1833 es va acabar definitivament amb l’Antic Règim. Es posà en marxa una reforma administrativa, es crearen les províncies, les polítiques centralistes es reforçaren amb l’ús del castellà com a llengua oficial dins un estat unitari, se suprimiren les institucions de l’Antic Règim, es potencià la propietat privada i es consolidà un règim parlamentari amb sufragi sensitari i divisió de poders.

Avançat el segle el descontent social i les noves classes obreres que donaven suport a partits més progressistes provocaren el sexenni revolucionari (1868-1874) que tingué el punt àlgid en la Primera República entre 1873 i 1874. El seu fracàs va suposar el retorn de la monarquia en la figura d’Alfons XII i el començament d’un llarg període polític, la Restauració, marcat per l’estabilitat, el desenvolupament del caciquisme i el tornisme polític entre el partit conservador i el liberal. El mallorquí Antoni Maura, president del Govern en diverses ocasions, va ser una de les figures cabdals de la Restauració.

Es produeixen durant el segle XIX una sèrie de canvis en el camp mallorquí, que donaren com a resultat la parcel.lació de part de la propietat aristocràtica i dels béns comunals i religiosos a través de les desamortitzacions i establiments. La parcel·lació provocà l’augment de les explotacions familiars. Els nous propietaris, que cultivaven la seva pròpia terra i tenien un major interès a fer-la més productiva, començaren a diversificar l’agricultura per treure un millor profit de la terra. Aquesta millora agrària es pot considerar com una de les causes de l’augment de la població de Mallorca durant el segle XIX, que durà a un moviment emigratori important cap a Sud-amèrica. El primer cultiu que va tenir una forta expansió va ser la vinya, que es va estendre per tota l’illa després que la fil·loxera acabàs amb la viticultura francesa, fins que a finals de segle la recuperació del sector vitícola francès i l’arribada de la malaltia a Mallorca fa entrar en crisi el sector i sumeix l’illa en una forta crisi. Aleshores s’expandiran els cultius de l’ametller, la figuera i el garrover.

Es produeix una certa industrialització basada en petits tallers que aniran evolucionant cap a fàbriques que empraven la màquina de vapor. La producció se centrà en el tèxtil, la transformació de productes del camp i posteriorment en el calçat.
Culturalment es produeix la Renaixença, un moviment literari i cultural que pretén i reivindica la recuperació de les senyes d’identitat nacional mallorquina, amb la llengua com a màxim exponent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s