El Segle XX

Dins aquest segle, un gran nombre d’esdeveniments que marcaren la nostra història: la II República, la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la dictadura, la Segona Guerra Mundial, el turisme de masses…

La Restauració i les seves característiques persistiren durant el regnat d’Alfons XIII fins que la crisi política i econòmica abocaren en la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), que es veia com una solució dels problemes. En no poder donar resposta als problemes de l’Estat, agreujats per la crisi de 1929, serà substituïda per la II República, un intent de reforma política, social i econòmica que xocarà amb l’oposició de sectors més immovilistes i que abocarà en el cop d’estat feixista del general Franco de 1936 i a l’inici de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), preludi de la Segona Guerra Mundial. Mallorca, on durant el període republicà sempre havien guanyat els partits de dretes, es decantà pel bàndol franquista i començà un època obscura i de forta repressió contra qualsevol discrepància amb els postulats franquistes.
La victòria franquista del 39 implicà la instauració d’una dictadura que s’allarga fins a la mort del general al 1975 i significà la pèrdua de totes les llibertats civils, la desaparició dels partits polítics, del sindicats, la centralització del poder i l’intent d’esborrar qualsevol identitat nacional o cultural diferent de la castellana, imposada des de Madrid. Però l’obertura econòmica dels anys 60 i el canvi social que representava crearen un moviment polític i social clandestí de rebuig a la dictadura que tindrà un paper important en l’establiment de la democràcia i en la recuperació de l’autogovern per a Mallorca.

A principis de segle els canvis agrícoles iniciats al segle XIX es consoliden, amb la parcelació de la terra i els nous cultius comercials i l’extensió de la nova xarxa de comercialització i transport per ferrocarril. La indústria, tot i tenir alts i baixos, es va mecanitzant. Es tractava d’indústries de petites dimensions, que usaven mà d’obra barata i connectades amb el mercat exterior. Les més importants eren el tèxtil, el calçat, l’agroalimentari i el metal·lúrgic. La consolidació d’una economia capitalista es reflecteix en la fundació d’una gran quantitat d’entitats financeres. Molt important va esser l’inici del turisme ja en els anys 20 i 30 amb la construcció dels primers hotels i la planificació d’urbanitzacions.

La Guerra Civil i la llarga postguerra varen significar un punt i a part. La producció del camp s’entregava a l’Estat, la fam i el racionament s’estengueren, i el pagès havia de recórrer al mercat negre i al contraban. La indústria estava intervinguda i el turisme desaparegué. El bloqueig i l’aïllament de la postguerra no va permetre recuperar la indústria illenca, que no disposava de matèries primeres i el seu mercat estava tancat. A finals dels anys 50 el bloqueig econòmic desaparegué i s’inicià una etapa de prosperitat provocada pel boom del turisme dels anys 60. L’agricultura deixà d’esser el sector principal per convertir-se progressivament amb una activitat quasi testimonial. La indústria anirà perdent importància llevat d’aquelles relacionades amb el turisme de masses que convertirà Mallorca en la regió més rica d’Espanya. El turisme concentrarà la població activa i serà el motor econòmic de l’illa.

A partir dels 60 Mallorca rebrà un fort flux immigratori peninsular, que introdueix nous residents de procedència cultural castellana i de difícil integració en un moment en què la política franquista imposa la llengua i la cultura castellanes i reprimeix la del país.

Culturalment durant el primer terç del segle XX s’havia consolidat la Renaixença i es vivia un moment important amb un renovació arquitectònica, basada en la introducció del modernisme, una literatura que viu una època daurada amb noms com Costa i Llobera, Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver, mossèn Antoni Maria Alcover, i altres artistes que recuperaran part del nostre bagatge cultural. Aquesta feina es va veure truncada per la repressió franquista i l’intent de fer desaparèixer qualsevol rastre d’identitat nacional. Sols certs noms escapen de la uniformització cultural de les primeres dècades del franquisme, com Llorenç Villalonga o Francesc de Borja Moll, que publiquen en català tot i la persecució contra la llengua dels mallorquins, exclosa de l’educació i de tots els àmbits públics i oficials.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s