L’època actual

La recuperació de l’autogovern. Intent de normalitzar la cultura autòctona potenciant les senyes d’identitat mallorquines

El 20 de novembre de 1975 moria el dictador Francisco Franco i començava la transició cap a la democràcia. El 1977 se celebraren les primeres eleccions democràtiques i el 1978 fou aprovada la Constitució que regiria el sistema polític.

El procés democràtic coincideix amb la recuperació paulatina de certes cotes d’autogovern per les Illes Balears. Després de pactes i de manifestacions al carrer reclamant l’autogovern, el juny de 1978 es concedí el règim preautonòmic amb la creació del Consell General Interinsular presidit per Jeroni Albertí, embrió del futur Govern de les Illes Balears i dels consells insulars. L’Estatut d’Autonomia entrà en vigor l’any 1983 i després de les primeres eleccions autonòmiques del 8 de maig de 1983 Gabriel Canyelles fou investit primer president de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i Jeroni Albertí primer president del Consell Insular de Mallorca.

La crisi del petroli de 1973 afectà l’economia europea i per tant el turisme illenc. Aquesta crisi se salda a principis del 80 amb un fort creixement del turisme de masses i per tant de l’economia illenca. L’agricultura, la ramaderia i la pesca ocupen un lloc marginal en el sistema productiu mallorquí. La indústria diversificada de mitjans del segle XX ha anat desapareixent ja que no ha pogut competir amb els salaris del sector terciari i l’únic subsector dinàmic és la construcció, que s’ha adaptat a les demandes del turisme i de les infraestructures necessàries per al seu desenvolupament. Ens trobam davant un monoconreu econòmic basat en un turisme de masses que, tot i que ha convertit la nostra comunitat en una de les més dinàmiques d’Europa, ha duit implícit una sèrie de conseqüències negatives que en els darrers anys s’han fet més paleses, com són l’especulació de sòl, l’impacte al medi ambient, els desequilibris socials, la pressió externa sobre la nostra cultura i llengua, l’esgotament de recursos escassos com l’aigua, el sòl, etc. Problemes que la nostra societat ha intentat solucionar aquests darrers anys amb diferents mesures polítiques ja que amenacen el futur benestar de Mallorca.

Després de la mort de Franco s’intentà normalitzar la cultura autòctona potenciant les senyes d’identitat mallorquines tan reprimides durant la dictadura, especialment la llengua. En literatura noves fornades d’escriptors s’incorporen a la literatura catalana, es desenvolupen el teatre, la cançó i el rock en català, en pintura també es veu una nova onada d’artistes i un major nombre de galeries i la instal·lació a l’illa d’artistes forans de renom universal. Entre ells cal destacar la figura de Joan Miró.

Fons: Consell de Mallorca

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s